Rosa Virgili,vivències de l´exili

El dimecres 1 de juny,vam anar a veure la Rosa Virgili a l´Obra Social de Castellar.
Ella va ser una exiliada de guerra i ens va explicar les seves experiències.
Als dinou anys va conèixer al seu marit,que era un sargent de l´exèrcit republicà.
Després de la Batalla de l´Ebre,ell havia d´anar a França amb el seu destacament.
La Rosa es va haver de casar,sino el seu pare no la deixava marxar.I llavors marxen amb un grup de camions fins a Portbou.Pel camí només veien que destrucció i s´anaven parant per recollir gent.
Passen la frontera,i darrera seu la tanquen de seguida.
A Perpinyà tenen uns amics i s´hi estan tres mesos.Llavors intenten d´anar a París per agafar un vaixell cap a Mèxic,però els detenen i els porten al camp de St.Cebrià,on anaven els matrimonis que portaven el certificat de casament.
També hi havia el camp d´Argelés i Barcarés,on hi anaven els homes i les dones sols.
Allà es va quedar embarassada,i als set mesos la van portar a la Maternitat que la senyoreta Elisabeth Eidenbenz havia obert a Elna.
De l´Elisabeth en té el record que sempre reia i que era molt amable.
Va tenir un nen que li va posar Juan,i e ldia que va néixer van tocar les campanes perquè era el nen més gran que havia nascut fins llavors.Va pesar 4kilos 200 grams.
A la maternitat s´hi va estar quatre mesos,fins que el seu marit la va reclamar.
La seva feian allà era com de "ama de llaves",ja que era l´encarregada de guardar les claus del rebost.
Al marxar,la senyoreta Elisabeth,li va regalar un cistell ple de roba per al nen i un pot de llet en pols.
Va estar uns mesos a França i va tornar a Barcelona amb els seus sogres.
El seu marit encara era a França,i va retornar-hi  perquè ell era sol allà i li deia que allà es moria.
Quan el nen té quatre anys tornen definitivament a Espanya.
Després van estar uns anys ajudant gent a travessar la frontera i col.laborant amb els maquis.
Finalment es van establir a Castellar i van viure una vida llarga tots junts.